Ja donant per finalitzat l'any, tenim la mirada ficada al proper exercici: Crisi, crisi i mes crisi....
Petita introducció-reflexió; Aquest 2009 tot i que hi han hagut moltes fallides d'empreses, sols ha estat una petita criba de les mes mal gestionades. Es a dir, les que ja anaven amb l'aigua al coll. La resta, un ampli teixit empresarial han aguantat, fent reduccions de personal, ERE's, refinançaments ect... Però el 2010 comença i els recursos que van fer aguantar el 2009 s'han esgotat o estan apunt d'esgotar-se, per lo tant sols quedaran les realment solvents i ben gestionades (i capaces de realitzar ventes - i lo mes important cobrar-les). Tant val això per grans multinacionals, com per a pymes com per a autònoms, inclòs per a treballadors, el problema es el deute, els que estiguin sobre-endeutats son pell. I l'administració, doncs, pitjor encara, dèficit, dèficit i mes dèficit, amb els problemes que això comporta amb el concert econòmic de la comunitat europea. Per tant s'ha tocat el limit. El limit del sobre-endeutament i el de l'esgotament dels recursos naturals del planeta. Això es una crisi sistèmica (col·lapse de la manera de funcionar de l'economia), que segons alguns dels economistes mes prestigiosos (per exemple: Santiago Niño ) començarà a mitjans del 2010 quant ja es vegi que els estímuls injectats pels estats, no son efectius i que la economia real segueix tocada de mort ( i que us pensàveu - els deutes s'han de pagar). Fins ara l'únic que s'ha fet es tot tradicional, tapar una bombolla de deute privat amb una mes grossa de deute public (brutal). Reduir costos, despedint personal, no pagar els venciments de deute refinançant, no fer mark to market als "actius", en fi que no pararia d'escriure problemes, encara que m'agradaria mes fixar-me en resultats positius dels canvis que venen. Intentant ser realista, us deixo uns links on hi ha diverses opinions interessants, inclòs en clau d'humor.
Les tres grans mentides del 2009 (cliqueu el link i veureu el video)
http://www.bolsamania.com/bolsamaniaTV?v=8ulzcejz31tt
Vist aixó, anem a veure com capegem el temporal.
- La construcció està tocada de mort, l'hi faran falta molts anys perquè torni a ser rentable, i "mai" tornarem a la bogeria viscuda. Les empreses de construcció, ja siguin immobiliàries, industrials, maquinaria ect... aniran desapareixent a mida que se'ls hi acabin els recursos o que els seus accionistes decideixin tancar-les per dedicar-se a invertir en altres sectors. Ara tots estan pendents de sobreviure amb l'obra publica (en aguantar l'estructura mínima), d'acord, un altre pas tradicional, quant hi ha crisi l'estat fa obres (exemple plan E). Però el problema es tal (amb el deute) que no hi hauran massa recursos, per tant no tots podran viure de l'obra publica de l'estat: Una noticia interessant al respecte: Foment redueix l'adjudicació d'obres un 27%. Interessant no? just quant mes falta farà resulta que es quant menys n'hi haurà, i les noticies van sortint amb comptagotes.... de forma discreta perquè no interessa. Però la realitat es tant aplastant, que en fi....
Respecte a que es el millor moment per comprar vivenda dels últims 15 anys, com també hi ha noticies interessades en aquest sentit, res de res, (evidentment es una opinió personal), crec que el millor moment serà (si ens queden diners) a partir del 2012 quant la banca ja hagi embargat la majoria d'immobles morosos. Llavors aniran a preus de saldo. Així que a esperar per l'apartament a la platja o la parelleta que vol comprar vivenda per independitzar-se. Si s'està empleat en aquest sector ja cal que vaguis buscant feina, i si estas sobre-endeutat amb mes urgència que mai, ja que es qüestió de temps que et toqui, a mes els salaris, hores extra i incentius van clarament a la baixa com tot el sector. La meva opinió es que quedaran les empreses reduïdes a la mínima expressió. (formes part d'aquesta estructura mínima i indispensable? segur?). Per valorar si mes no. Tot i que la economia es vagui recuperant (i en certs sectors i de certa manera ho esta fent) el sector construcció en te per dies, així que no us deixeu enganyar, els excessos s'han de purgar.
Automòbil - les empreses d'automòbils son les mes ven gestionades del mon, el problema que tenen es de sobre-capacitat, es a dir, que pel mercat que han de cobrir ara i durant la crisi els hi sobren medis, i això son problemes: acomiadaments, ajustos ect... però es un sector dinàmic. Tot i això el principal problema serà que la gent no es comprarà tants cotxes com fins ara i també quedaran reduïdes a una mínima expressió. Els que pitjor ho passaran: els consecionaris. d'aquests en quedaran pocs, però si s'està empleat en les factories, un cop fets els ajustos, es podrà estar semi-tranquil. (els ajustos de veritat encara no han començat).
Industria - fàbrica: Cada una es un mon, independentment de en quin sector es trobi. La gestió de cada industria es molt particular així com la solvència. No obstant, el problema està en realitzar vendes i en cobrar-les. Demanda fluixa es el principal problema, encara que se sigui punter en el seu sector. Els salaris quedaran congelats o reduïts a la mínima expressió depenent del mal que facin els sindicats.
Petita empresa, comerç i autònoms - Els grans damnificats d'aquesta crisi, estan caient i cauran a milers, sense capacitat financera, endeutats, amb molta competència al carrer i amb pocs particulars solvents als que oferir els seus serveis. Les perspectives no son gaire bones. A mes, tenen el problema afegit de que si tanquen es queden sense res, ni atur , ni ajudes ni res de res.... aquest 2010 ho tenen cru.
Grans superfícies comercials, cinemes i parcs d'oci - quedaran maltrets, estan començant a fer guerra de preus, podrien acabar d'enfonsar al petit comerç i a ells mateixos, a part moltes de les botigues dels interiors ja no podran fer front als lloguers que paguen i tenen moltes possibilitats d'acabar essent llocs fantasmes. Un derivat directe de la crisi immobiliària.
Cadenes d'alimentació - Al tractar-se de productes bàsics, aniran fent, però d'alegries poques, les marques blanques que ja estan dominant el mercat, encara aniran a mes i els marges de beneficis els veuran reduïts a cobrir costos i poc mes. Serà molt important fer una bona gestió. Estabilitat per als treballadors, però no creixement.
Pagesos, grangers, cooperatives i industries de productes agrícoles - Es un sector que sempre ha estat en crisi, esta sempre al fil, evidentment que ara te mes risc, sobretot de baixos preus i de no cobrar les ventes. Però el principal problema d'aquest sector agrari es que no fan un model de gestió complert de tota la cadena de subministre fins al consumidor final, sinó que es deixen manipular pels intermediaris. Fins que no arreglin aquest problema estructural que tenen, tant se val si hi ha o no crisis globals, ells sempre hi estaran en crisi. Fins que entenguin que tenen el veritable poder, perquè tenen el producte bàsic.
Banca, serveis financers, assegurances. Doncs essent els principals causants dels problemes financers i de la crisi, i havent caigut els grans colossos Americans, els hi pot passar qualsevol cosa. Molta Prudència el 2010 perquè els hi venen molts venciments de deute. Penso que el crèdit seguirà sense fluir fins que no arreglin els problemes interns que tenen, d'altra banda penso també que l'euribor començarà a pujar a finals d'any. Per als treballadors de les entitats, doncs molta alerta ...
Funcionaris - aquests estan tranquils, sembla que no va amb ells, i en certa manera els que ja ho son tenen raó, però s'enfronten a llargs anys de congelacions salarials i retalls de privilegis. El seu problema es a llarg termini i s'anirà agreujant a mesura que torni la inflació.
Sectors o departaments amb "oportunitats": Advocats i gestories (amb mes feina que mai), outsourcings especialitzats (les empreses es veuran obligades a externalitzar processos per convertir despeses fixes en variables), especialistes assessors en reducció de costos, compres, logística, marketing, informàtica, enginyeries que apostin per la innovació i millora de productes i processos, nanotecnología, medicina i farmàcia, centres d'ensenyament d'alt nivell d'especialització, energies renovables i tot allò que doni valor, utilitat i millora per les empreses i la societat. Fent-ho de manera coherent i amb resultats. Per contrapartida, si no donen resultats tangibles i quantificables, son departaments molt susceptibles a desaparèixer ràpidament, problema que convertint-l'ho amb oportunitat, també dona un dinamisme, adaptació i millora continua per poder resoldre els nous reptes. Normalment ara als mitjans de comunicació ordinaris, esta de moda una forma de dir-ho tot i no dir res, dient I+D. (en definitiva, fer anar el tupi)
Si amb tot això, que nomes es una humil visió no n'hi ha prou per pensar, us deixo una altra visió,mes crua i radical: (i si la crisi es tractés d'una manipulació a nivell mundial dels grans bancs per quedar-se amb els bens reals?, ja que el diner no te valor i es ficció, o es només el mitjà, no el fi) per pensar no?..... no us perdeu el següent documental.
El diner es deute: (està amb castellà) ojo que quant l'hi doneu al play s'obre una finestra que sembla el vídeo, tanqueu-la, ja que es tracta d'un banner que es vol instal.lar. El vídeo el veureu des de aquesta mateixa pàgina fent play per segon cop.
Bones festes i saviesa per al 2010.
Industria - fàbrica: Cada una es un mon, independentment de en quin sector es trobi. La gestió de cada industria es molt particular així com la solvència. No obstant, el problema està en realitzar vendes i en cobrar-les. Demanda fluixa es el principal problema, encara que se sigui punter en el seu sector. Els salaris quedaran congelats o reduïts a la mínima expressió depenent del mal que facin els sindicats.
Grans superfícies comercials, cinemes i parcs d'oci - quedaran maltrets, estan començant a fer guerra de preus, podrien acabar d'enfonsar al petit comerç i a ells mateixos, a part moltes de les botigues dels interiors ja no podran fer front als lloguers que paguen i tenen moltes possibilitats d'acabar essent llocs fantasmes. Un derivat directe de la crisi immobiliària.
Pagesos, grangers, cooperatives i industries de productes agrícoles - Es un sector que sempre ha estat en crisi, esta sempre al fil, evidentment que ara te mes risc, sobretot de baixos preus i de no cobrar les ventes. Però el principal problema d'aquest sector agrari es que no fan un model de gestió complert de tota la cadena de subministre fins al consumidor final, sinó que es deixen manipular pels intermediaris. Fins que no arreglin aquest problema estructural que tenen, tant se val si hi ha o no crisis globals, ells sempre hi estaran en crisi. Fins que entenguin que tenen el veritable poder, perquè tenen el producte bàsic.
Banca, serveis financers, assegurances. Doncs essent els principals causants dels problemes financers i de la crisi, i havent caigut els grans colossos Americans, els hi pot passar qualsevol cosa. Molta Prudència el 2010 perquè els hi venen molts venciments de deute. Penso que el crèdit seguirà sense fluir fins que no arreglin els problemes interns que tenen, d'altra banda penso també que l'euribor començarà a pujar a finals d'any. Per als treballadors de les entitats, doncs molta alerta ...
Funcionaris - aquests estan tranquils, sembla que no va amb ells, i en certa manera els que ja ho son tenen raó, però s'enfronten a llargs anys de congelacions salarials i retalls de privilegis. El seu problema es a llarg termini i s'anirà agreujant a mesura que torni la inflació.
Si amb tot això, que nomes es una humil visió no n'hi ha prou per pensar, us deixo una altra visió,mes crua i radical: (i si la crisi es tractés d'una manipulació a nivell mundial dels grans bancs per quedar-se amb els bens reals?, ja que el diner no te valor i es ficció, o es només el mitjà, no el fi) per pensar no?..... no us perdeu el següent documental.
El diner es deute: (està amb castellà) ojo que quant l'hi doneu al play s'obre una finestra que sembla el vídeo, tanqueu-la, ja que es tracta d'un banner que es vol instal.lar. El vídeo el veureu des de aquesta mateixa pàgina fent play per segon cop.
Bones festes i saviesa per al 2010.
